Textos Propis

Tema 1. Contacte de llengües.


Aquest tema tracta sobre les diverses situacions que ocorren quan dues o més llengües parlades pels habitants d'un determinat territori entren en contacte. Les relacions poden acabar o no en conflictes lingüístics. Es poden donar casos de de bilingüisme, diglòssia i substitució lingüística.







Normalització lingüística. Universitat de València.


Hi ha un document de la Universitat de València (l'he exposat a l'apartat de notícies) que fa referència als nivells lingüístics en castellà, valencià i llengua estrangera (anglés i francés). Les estudiantes i els estudiants de magisteri han de tindre molt en compte aquesta informació per tal de no endur-se cap esglai. Qui no acredite en el moment exigit el nivell C1 en castellà i valencià, i el nivell B1 en anglés o francés; haurà d'acreditar-los a través d'altres intitucions homologades, per a poder obtindre el diploma de grau.


La Universitat de València mostra d'aquesta manera, un cert grau de sensibilitat i compromís amb l'aspecte de la normalització lingüística. Per una altra banda, respecta la llibertat individual en cas que hom decidisca per motius personals, no cursar la meitat de les assignatures en valencià, com sol ser habitual.




 
Tothom està capacitat per a fer valoracions?


Fent memòria, recorde el curs acadèmic 1991-92. El meu professor de llengua catalana repetia a sovint unes paraules que per a mi eren molt encertades: "Al fuster ningú ha de dir-li com ha de tallar la fusta, al carnisser ningú ha de dir-li com ha de tallar la carn, però de llengua tots saben i tots volen tindre raó". Amb aquestes sàvies paraules al·ludia a l'enrònia de tota aquella gent que afirma que el valencià és una llengua totalment diferent del català. Ell pensava que aquesta gent no té cap formació en matèria lingüística i que aqueixes tasques haurien de deixar-li-les als filòlegs, que són els entesos en aquestes qüestions.




 
Igual o diferent?


Per a mi no hi ha cap dubte que només hi ha una llengua, el català; igual que de forma paral·lela pense que el castellà és una única llengua. Si no m'equivoque, això ningú ho discuteix. Es tracta de dos casos quasi idèntics però que tenen dos vessants diferents. Sembla que en el cas del castellà no han sorgit conflictes ni polèmiques mentre que en el cas del català sí que se n'han generat. Concretament al País Valencià.


En el cas del castellà es poden observar dos grans dialectes. El castellà septentrional i el castellà meridional. En el cas del català trobem el català oriental i el català occidental. Les diferències entre parlants de diferents zones geogràfiques de parla catalana no són més grans que les dels parlants de diferents zones geogràfiques de parla castellana. Científicament no hi ha raons per a dir que el valencià és una llengua diferent del català. Posat que l'essència del conflicte és merament política, la solució haurà de ser política.





 
Tema 2. L'Educació Plurilingüe.



Aquest tema tracta sobre els diferents models educatius plurilingües, les seues característiques, la intenció i els destinataris per als que han sigut pensats. els efectes que pot tindre la introducció d'un model d'educació plurilingüe en les escoles valencianes.











10 comentaris:

  1. Por fortuna ahora en día las computadoras cuentan con traductores, así los que no hablamos valenciano podemos entender. ¡Saludos desde México!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies per escriure des de Mèxic. Això demostra que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TICs) poden ajudar a facilitar la comunicació entre persones separades per una gran distància i per parlar llengües diferents.

      Visca Mèxic.

      Elimina
  2. El dia en que els polítics es dediquen a administrar amb l'ùs de la lògica, no roben ni ens prenguen el pel. El dia que deixen les llengües per als lingüístes...sense cap dubte, tot funcionara molt millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els últims governs autonòmic (tots formats per membres del mateix partir polític) han fet l'almerç (han hecho el agosto) amb la confrontació lingüística per a obtindre beneficis electorals. Però nosaltres hauriem de ser més intel·ligents que ells i fer que la jugada se'ls tornara en contra.

      Gràcies per participar.

      Elimina
  3. Respecte al article "tothom està capacitat per afer valoracions?"... conec a molta gent que discuteix si el valencià no es el mateix que el català. Demostren molt poca cultura lingüística i el que menys podien fer és informar-se i lletgir un poc abans de parlar. Pense que eixa discussió respón a interesos politics. Com deia un mestre que vaig tindre..."si no t'agrada el nom de la llengua, nomenala com vuigues, però sàpies que el català i el valencià és el mateix".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que en qüestió de llengua i d'arbitratge esportiu tothom entén. Es necessita un altre capteny per part d'alguns, per a que tot aquest embolic es puga resoldre, perquè ja dura massa temps i això només ens perjudica a nosaltres.

      Elimina
  4. M'ha paregut molt interesante la reflexió. Tens lectors molt variats! I un blog molt complet. =)

    ResponElimina
  5. Gràcies per participar. La veritat és que els meus lectors sí que són gent entesa en la matèria.

    ResponElimina
  6. El plurilingüisme, si és real i efectiu, és un factor de progrés i de cohesió social: en l'actual societat de la informació és un recurs bàsic dels països més avançats. No obstant això, la incorporació de l'anglès com a llengua vehicular no pot ser l'excusa per a suprimir els programes d'ensenyament en valencià, que han donat uns resultats tan positius respecte a la competència lingüística en les dues llengües oficials i el grau d'èxit escolar. No pot ser tampoc l'excusa per a augmentar les exempcions només de l'ensenyament en valencià i del valencià (mai per a l'anglès o el castellà). La Conselleria ha fet bé difonent l'esborrany de decret i obrint un debatambels agents implicats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per participar. La veritat és que sap molt greu que sempre eixquen perdent els mateixos, la gent humil davant la rica, la ciutadania davant dels governants, les llengües minoritàries (i també minoritzades) davant les majoritàries.
      Fent un símil, està clar que el peix gran es menja el més menut. Però si no és possible que el peix gran respecte el menut, llavors la única possibilitat que queda és que el peix menut augmente el seu tamany per a que el peix gran no se'l puga menjar.
      Per això és necessària una normalització lingüística real, una aplicació efectiva de la llei (LUEV) que s'ocupa de la dignificació i promoció del valencià i una mica de sentit comú.
      I dic sentit comú perquè per molt que estiga de moda que l'anglés és essencial per a poder viure en l'actualitat i per molt que ens ho inculquen; açò és un sofisma monumental. Només cal veure quants polítics d'alt nivell tenen un bon domini de la llengua. Es poden comptar amb els dits de les mans.
      S'ha d'abandonar aquest pensament fal·laç i substituir-lo per un que siga real i aplicable a la realitat. Davant d'una situació de tant de fracàs escolar, no es pot cometre l'errada de seguir un viarany que no duu a cap lloc que no siga agreujar la mala situació educativa en la que ens trobem. El que s'ha de fer és facilitar l'estudi de les llengües estrangeres a qui realment tinga interés en aprendre-les i vaja a treure-li profit. Açò es diu inversió en educació. Aplicar de forma genèrica i sistemàtica l'aprenentatge de llengües estrangeres amb la pretensió que tota la població domine l'anglés en aquest cas, és una enrònia que no passa de ser una utopia. Açò es diu llançar els diners al fem i llevar-li l'oportunitat d'aprofitar-los a qui ho necessita de veritat.
      S'ha de tindre almenys una mica de seny. Per molts estudis i moltes credencials que tinguen els actuals governants està ben clar que sense seny només fan que ficar la pota una vegada darrere d'una altra. El problema és que les decisions dels governants les paguem tots.

      Elimina